Pop art i Performance art – Catalan

El Mumok de Viena ha inaugurat dues exposicions dedicades al Pop arti alPerformance art. Els continguts de les dues mostres, presentades en diferents espais del museu de forma autònoma, fan molt entenidor l’esperit de les dècades dels seixanta i setanta i representendos moviments artístics de vegades oposats però que, en determinats aspectes,tenen molts punts en comú.

La majoria del centenar de peces que representen l’exposició de Pop art art pertanyen a la prestigiosa col.lecció Ludwig que dóna nom, per cert,

al museu vienès.Superats els durs anys de la postguerra, el pop és el reflex d’una societat consumista, plena d’optimisme i confiança en ella mateixa i que s’atreveix a ser irreverent amb l’alta cultura, incorporantfigures dels còmics(Lichtenstein), imatges de la publicitat (Warhol), o els objectes de la més banal qüodidianitat. Els collages i fotomontatges sovint presents en els objectes popens remeten immediatament al legat de les avantguardes històriques, tot i que sembla que aquesta herència només pugui ser intel.lectualment reconeguda des del terreny europeu i no pas l’americà, com explícitament manifestava el grup francès dels Nouveau Réalistes en el seu manifest “40° au-dessus de Dada”.

La mostra que tracta sobre elPerformance art-la major part del material exposat són filmacions de les accions artístiques projectades en grans pantalles- situa el provocatiu accionisme vienèscom a punt centrali,connectat amb aquest moviment,s’hi presenten altres formes d’acció que abracen des d’actituds estètiques i quasi espirituals (Klein) fins aquelles que tracten aspectes més polítics i socials (Beuys). Així, moviments comHappening, Fluxus o Body art convergeixen enel Performance Art, un terme rebutjat fins la mateixa dècada dels setanta pels propis artistes ja que el consideraven limitat a les arts escèniques-teatrals. El Performance Art, obert en la seva significació, abraça elements de la dansa, la poesia, la música i les noves eines recentment incorporades com el vídeo. El Performance Artes reafirma contra la societat consumista del moment, per això rebutja l’objecte artístic com l’etern valor museístic i de mercat. Una vegada més, tot això remet al caràcter interdisciplinari, aleatori i antiobjetual del Dadaisme.

Ambdues, Pop art i Performance art, connectades amb el Dadaismecom la més radicalde les avanguardes històriques,qüestionen,mitjançant llenguatges ben diferents,la tradició representativa, però sobre tot, trenquen les barreres entre la ficció i la realitat, entre la vida i l’art.

L’exposicióes pot veure al Mumok (Museum Moderner Kunst Stiftung Ludwig) /finsagost-setembre 2015

Publicat on line a bonart.cat. Abril 2015