Rachel Whiteread – Catalan

RachelWhiteread(Londres 1963) és una de les artistes britàniques de la seva generació amb més projecció internacional. Va ser la primera dona a guanyar el prestigiós premi Turner en 1993 i pocs anys després representava Gran Bretanya a la Biennal de Venècia. RachelWhiteread formava part del famós grup Young British Artist l’obra dels quals -orquestrat tot pel galerista Saatchi i amb les estratègies de mercat oportunes-pujà com l’espuma en popularitat i preus.Sortosamentl’artistava sobreviure a tot aquell enrenou de xifres i soroll mediàtic i avui la seva obra ha sabut guanyar-se un prestigi reconegut per museus i altres institucions artístiques.

La presentació l’obra de Whitereada Viena té una especial significaciója que ella és l’autora delmonument a la memòria de l’holocaust inaugurat l’any 2000 a la Judenplatz, al centre històric de la ciutat. Tot i que abans a Vienaja existia un monument contra la guerra i el feixisme,fou l’escriptorSimon Wiesenthal -que dedicà la seva vida a investigar i denunciar els crims dels nazis-quitingué la iniciativa d’aixecar un monument específicament dedicat a la memòria dels jueus víctimes del nazisme a Àustria. Una imponent bibliotecade ciment, amb prestatgeries plenes de llibrescol•locats al revés, buidats, inaccessibles…cada llibre representant una vida,un destí brutalment interromput. L’aixecament d’aquesta escultura a l’espai públic tardà molt més temps del previst, a causa deles polèmiques, estètiques i polítiques que l’envoltaren.

L’obra de Whiteread evoca experiències humanes i parla de memòries personals i col•lectives.L’artistas’inicià amb l’experiència escultòrica a partir del seu propi cos del qual en treia motlles. Desprésha anat continuant ambaquestaexperiència amb objectes domèsticspropers dels quals, amb la tècnica tradicional del buidatge,n’extreu elsseus motlles. D’aquests motlles l’artistaels re-materialitza en nou objectes omplint el seu buit amb elements com la resina, el paper maché, el ciment o el guix. El component humà d’aquests materialson queda la petjadadel pas del temps (pols, ditades, etc)contrasta amb la manera en que l’artista presenta els nous objectes escultòrics, a partir de formes seriades, col•locats en ordre rigorós, molt semblant als llenguatges minimalistes, en l’espai asèptic del museu.

El Belvedere de Viena presenta juntament amb la TateBritainde Londres i la NationalGallery of Art de Washington una mostra exhaustiva de la seva obra en l’espai d’un dels seus museusi que incloudes de petits objectes quotidians (ampolles d’aigua calenta, coixins), mobiliari (tamborets, taules) i elements arquitectònics (finestres, portes), fins l’espai sencer d’una habitació o el buit de la sevaescala. Objectes que formen part del nostre entorn, la presència dels quals era irrellevant abans, i que ara potencialment esdevenen – com els llibres buidats de la biblioteca fictícia – objectes plens de pensament, de records i experiències.

Publicat online a Bonart.cat juny 2018