Ciutats illustrades – Catalan

CIUTATS IL·LUSTRADES

Poques vegads tenim ocasió de veure una exposició d’il·lustradors. De fet, el treball d’aquests creadors, vinculats sovint al món de la publicitat i de l’edició, es coneix quasi sempre incorporat a un misstage aliè. En aquesta ocasió, i quan, de mica en mica, les institucions comencen a interessar-se per mostrar llenguatges artístics no tradicionals (còmic, disseny, fotografia), hem volgut reunir en aquesa mostra alguns dels il·lustradors més representatius de diferents ciutats d’Europa.

L’il·lustrador és, per definició, creador d’una simbologia que fa possible que la imatge adquireixi nous significats. La seva obra és considerada per la capacitat d’aportar una certa riquesa de lectures, la complexitat de la qual va més enllà de les intencions que, sovint, l’encàrrec condiciona tot incloent un discurs propi.

Els autors d’aquesta exposició, vinculats a diferent àrees de la creació artística (pintura, còmic, llenguatges audio-visuals, disseny), tenen un estil propi que, d’alguna manera, ha “creat escola” als respectius països i arreu del món: Joost Swarte, Mariscal, Ever Meulen, Peret, George Hardie, Kiki Picasso, Jacques de Loustal i Lorenzo Mattoti tenen en comú, a part de la seva reconeguda professionaliat, la presència en molt bona part de la seva obra de referències i metàfores concretes en relació amb la ciutat.
“Les Ciutats Il·lustrades és un recull de treballs originals en diferents períodes i estils, i en el qual la ciutat té –amb tota la seva complexitat- una presència com a protagonista. També s’ha demanat a cada arttista la realització d’una obra i un text escrit expressament per a aquesta mostra. La noció de ciutat hi és reflectida com a símbol i suport dels testimonis de la nostra civilització, representatn la singularitat de cada una d’elles, però també el sentit col·lectiu de pèrdua d’identitat cap a la globalitat cultural.

Des de les imatges de Kiki Picasso per a un partit polític francés o les edicions de segells de Joost Swarte per als serveis de correus holandesos, fins a un calendari japonés il·lustrat amb ciutats europees vistes per Ever meulen o la imatge de Barcelona dibuixada per Mariscal per a uns magatzems nordamericans. També el cartell de Georges Hardie per a una campanya per a la plantació d’arbres en un parc londinen o la visió constructivista que dóna Peret del plànol de la seva ciutat. La mirada, finalment, més lírica a les pàgines de còmic que Jacques de Loustal o les imatges de soletat de l’individu. Amb tècniques que van de de la realització d’un mural fins a propostes escultòriques, peces àudio-visuals o treballs fotogràfics, la ciutat –real, utòpica o recuperada de la memòria- es presenta més com un àmbit social i cultural obert a l’intercanvi i a la multiplicitat que com una noció geogràfica i política. L’obra de Joost Swarte pot ser vinculada a la “línia clara”, però a diferència del creador de Tintín, Swarte utilitza un llenguatga a cavall del surrealisme i de l’absurd, i tot sovint ironitza sobre les contradiccions de la nostra cultura urbana.

L’estil de Mariscal és inconfusible, bé es tracti d’un moble, un objecte, un estampat, un cartell o qualsevol altre suport. Sempre hi trobarem la mirada ingènua del nen meravellat. Mirada que ell sap transformar en poesíaa. Les seves imatges del perfil de Barcelona són conegudes arreu del món.

Ever Meulen és un altre gran representant de la “línia clara”. A part del seu estil personalíssim, de trompe-oeil a la manera d’Escher i de formes inspirades en l’estètica déco dels anys trenta, en la seva obra hi hón sovint presentes els elements arquitectònics dins paisatges inequívocament urbans.

Peret s’estima més definir-se com un treballador de les arts aplicades, dins de l’esperit d’un Rodtxenko o de la Bauhaus. L’aspecte simbòlic del seu treball i la seva capacitat de metàfora són evidents tant en els seus treballs més gràfics com en les darreres propostes volumètriques.

Geogre Hardie, a la manera dels enciclopedistes, recull pacientment i minuciosament, amb els seus dibuixos i filigranes de símbols, tot allò que configura el nostre entorn quotidià. Les referències als símbols urbans hi són sovint presents.

Kiki Picasso, il·lustrador i grafista, transgressor del bon gust en la seva època de Bazooka, ha dut a terme gran part de la seva darrera obra dins l’àmbit àudio-visual, sense abandonar, però, el seu estil incisiu i provocador.

L’obra eminentment pictòrica de Jacques de Loustal, en molt bona part publicada en àlbums d’historietes, és un llarg viatge per les ciutats i els paisatges del sud, on la llum i el color encisen els sentits. Lorenzo Mattotti ha estat un dels grans renovadors de la il·lustració de revistes de moda. El seu registre plàstic va des d’un traç vigorós i colorista, pròxim a l’expressionisme, fins a la simplicitat de les línies pures, en imatges de l’home, solitari, que contempla un paisatge que li és estrany.

(Catàleg “Les Ciutats Il·lustrades” 1992)