Japonisme – Catalan

Els primers mercaders europeus arribaren al Japó al segle XVI però un segle més tard el país trencà totes les relacions comercials que havia establert amb altres països i,  amb excepcions molt restringides com les que es mantingueren  ambels Països Baixos, el país tornà a aïllar-se d’Occident.

No seria fins a mitjans del XIX que, forçat per la marina americana, el Japó obria definitivament els primers ports al món exterior. La influència occidental va ser inevitable produint-seuna transformació social important al país. Al mateix temps, Europa i els Estats Units s’inundaren de “japonisme”.

Fou el crític d’art francésPhilippeBurtyun delsque popularitzà el mot “japonisme”per a definir la moda que estava causant furor arreu: sedes brodades, paravents, ventalls i altres objectes exòtics omplien les cases de la gran burgesia, les dames rebien els seus convidats vestides amb quimono; des de Nova York, el joier Tiffany invitava a artesans japonesos a produir peces inspirades en aquesta estètica, declarant que els seus productes “eren més japonesos que els propis japonesos” mentre que aMilà s’estrenavaMadameButterfly de Puccini,  la historia de lajove geisha enamorada d’un occidental.

La influència del japonisme es deixà veure aviat en l’obra dels artistes del moment:les asimètriques composicions de Monet,les tintes planes i els espais blancs de fons als cartells de TolouseLautrec, les acumulacions de motius florals de Klimt, les línies trencades i irregulars de les siluetes de Schiele…Manet, Bonnard, Degas i tot un seguit de noms de dues generacions d’artistesvaren caure rendits, fascinats ambl’estètica japonesa i l’incorporaren de forma conscient a la seva obra.

Tots aquests artistes estan representats ara en l’exposició sobre japonisme que es presenta al Kunstforum de Viena, situat al centre de la ciutat  a pocs metres del palau Ephrussi (avui seu dels Casinos Austria), on al segle passat encara hi vivia la família de banquers jueus i propietaris de la col·lecció de petits “netsukes” japonesos que inspiraren la magnífica novel·la d’Edmund de Vaal.

L’exposició mostra també el “japonisme” assumit en perla generació posteriord’artistes, dissenyadors i arquitectes que, dins l’estil Déco,són autors denoves les formulacionsplàstiques,pròpies ja de l’estètica del segle XX, que inclouen aspectes com l’asimetria, la irregularitat o el desequilibri.

Els curadors de l’exposició han convidat també a tres artistes contemporanis que intervenen amb les seves obres en diferents estàncies de l’exposició. Destaca la intervenció d’Eva Schlegel (Hall, Tirol 1960) en un delicat pavelló de té japonès amb cortines de petites peces de vidre i miralls.

Publicat online a Bonart.cat  octubre 2016